Per Hermini Pérez i Edo
No sóc afeccionat als bous al carrer, ni als de plaça,
que conste. Ho trobe un anacronisme que encara perdura en el primer terç del
segle XXI; en altres paraules us diria que és una salvatjada, i ací pau i allà glòria.
Que hom s'hi jugue la vida i de pas maltracte un animal per diversió i estúpida
afirmació, les úniques paraules que em mereixen són la indiferència activa, si
això vol dir alguna cosa. I Manel Alonso,
l'escriptor de Pouet, ha escrit un llibre de bous al carrer! Un llibre que de
segur agrada a qualsevol afeccionat a les banyes. Però hi ha trampa. Ni és un
llibre anacrònic ni, menys encara, està escrit per un salvatge. Ans al
contrari. Manel Alonso ha escrit un
llibre de bous al carrer i "boueros" des de la visió d’aquell que no li agrada el
maltractament dels animals, ni tampoc l’ha escrit com qui s'empassa dos colpets
de cassalla econòmica i li talla la corda al bou embolat sota la cridòria
histèrica dels espectadors dels balcons. L’ombra
del bou (Editorial Neopàtria. Alzira, 2016) està escrita des de la visió d'un escriptor que no jutja i que
deixa que bous i "boueros" parlen, interactúen en una dansada de foc i records,
des de l'oposició de la bèstia i l'home que es comprenen i s'ajuden en un
espectacle que camina enlloc. És la
màgia d'un escriptor que compta amb un gust exquisit pel tractament de
les paraules barrejant lirisme i crueltat allà on cal, sempre tendresa i
humanitat. I aquest assumpte de tractar les paraules no és menor. Manel Alonso sobretot escriu molt bé i
això, doncs, en un temps de presses i de comunicació precipitada, de faltes
d'ortografia i altres improperis via whatsapp, ni esdevé fàcil ni és habitual
però, quan ho trobes, resulta tan plaent i gratificant com el primer bes, si
alguna vegada va existir el primer bes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada