divendres, 15 de gener del 2010

CONTA’M UN CONTE

(Eusebi Morales i Ramon Guillem al Casal Jaume I de Catarroja durant un acte cultural el passat 20-11-2009)
Per Eusebi Morales

Conta'm un conte. Manel Alonso i Català. Il·lustracions d'Albert Urcaray. Edicions Brosquil. Col·lecció Saltamartí, número 24. Primera edició: setembre 2008, XVII Premi Samaruc que atorga l’Associació de Bibliotecaris Valencians al millor llibre de narrativa infantil d’autor valencià

Diu un dels personatges en l'inici del llibre “De vegades em sorprèn la capacitat que alguna gent té per a inventar-se una història…”, a mi no em sorprèn en absolut la capacitat de Manel Alonso per a escriure una història, en aquesta ocasió, contes, perquè és un bon escriptor, digne de figurar entre els caps de brot de la nostra literatura.
Ja les primeres frases prometen al lector unes bones històries, i són frases molt construïdes, descripcions encertades dels personatges, amb una riquesa exquisida – molt treballada– “ cal repassar i repassar les vegades que faça falta…” de vocabulari, possiblement perquè, com ja sabem, és un magnífic poeta i vullga o no, deixa la seua empremta en la narració.
En la introducció, ens fa gaudir amb la descripció de què és una nevada, i les circumstàncies, clàssiques com els de Canterbury, ens avancen el magnífic esdevenidor que ens queda per llegir en un “valencià preciós” d'aquests cinc contes familiars. En l'última pàgina ens defineix de manera magistral el que per a ell és un conte.



“El temps, com el vent en la mar, si el sabem dominar pot ser el nostre millor aliat a l'hora d'escriure…”i, efectivament Manel aconsegueix en la seua narració el domini ple del temps.
Vull destacar la musicalitat que tenen els contes, independentment de les cançons que aporta l'autor en eixe meravellós cànon creat en El Secret.
Manel, entre conte i conte, en cursiva, manifesta el seu interès per aquest tipus de narració, per la llengua, per recuperar la tradició, per la música, pel bon fer de l'escriptor, descobrint-nos el seu amor pel paisatge, per l'escriptura, la seua extensa cultura literària, i com no, eixa tendresa innata que el recobreix i s'escampa en els seus contes i poemes.
Les il·lustracions d'Alberto Urcaray, pròximes al “Naïf”, en blanc i negre, ens ajuden a tancar el cercle d'aquest preciós llibre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada